Copia d'un escrit enviat a l'Alcalde del Mas de Barberans, pel Sr. Enric Bayerri, Director de l'Arxiu Municipal de Tortosa el 29 d'Abril de 1.947, diu així:

Sr. Alcalde de Mas de Barberans.

Muy Sr. mío: Para contestar a su carta del 17, en la que me pedía datos sobre los antecedentes históricos de este pueblo, he de manifestarle que después de dos días de búsqueda de documentos en nuestro Archivo, he podido sacar los resultados siguientes:

El Mas de Barberans es de orígen árabe, en cual lengua, el vocablo Mas significa "Parador" o "Casa de Parada", así como "Posada".

Se encuentran documentos antiguos, de cuatro siglos atrás, por lo menos, en que dicho poblado se llamó, no "Más", sino "Los Masos dels Barberans".

Así que el escudo o sello oficial de esta población es uno de los ovalados corrientes con una casita de un piso, como de una masía, en medio. El Ayuntamiento tiene el título de "honorable" o "respetable". La historia del Mas de Barberans se destaca por el amor de sus vecinos a los trabajos agrícolas y al pastoreo. En 1835, el cabecilla carlista Carnicer rindió a la guarnición que había en el fuerte construído por los liberales en este pueblo; los jefes de los cuales fueron fusilados y los soldados alistados a las filas carlistas.

Esto es lo que he podido recoger de más interesante en dos días de investigación, pues los documentos hablan poco de ese pueblo.

Afmo.s.s.
Enrique Bayerri.

Al 1.994. es produí el camvi de l'escut municipal que passa a ser en forma de rombo, amb una masada al centre i una Flor de Lis al damunt. I a sobre del rombo amb forma de corona un castell.

Ve donat aquest escut, de l'estudi realitzat prèviament pels serveis del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant un encàrrec de l'Ajuntament, de data 19 de juny de 1.992.

De l'informe emès per dit Departament, destaquem lo següent:

Precedents:

Consultades les fonts al meu abast he trobat les següents referències heràldico-sigil-logràfiques del poble de Mas de Barberans.

1. Almenys al finals del segle XVIII i principis del XIX l'Ajuntament emprava un segell rodó amb la lletra M (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Col·lecció Sigil.logràfica Catalana).
2. Almenys entre 1849-1931, l'Ajuntament usà un segell ovalat amb el senyal d'un mas (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: Col·lecció Sigil-logràfica Catalana; Archivo Histórico Nacional, de Madrid, Sección de Sigilografía; Francesc Carreras i Candi: Geografía General de Catalunya).
3. Almeyns després de la Guerra Civil i fins a avui dia l'Ajuntament ha vingut emprant un segell ovalat horitzontal amb el senyal d'un mas terrassat i acostat de dos pins.

Consideracions:

1. És evident que el primer senyal amb el qual es dotà el poble fou un senyal heràldic parlant: un mas. Penso que cal mantenir-lo, però com era inicialment, sense l'afegitó dels dos pins, element purament decoratiu i naturalista sense cap base o fonament. També, evidentment, cal suprimir el terrassat que no s'avé amb la més pura tradició heràldica.
2. Com que ja hi ha altres municipis amb el senyal d'un mas, cal cercar una altra figura secundària que serveixi d'element diferenciador, i en aquest sentit penso que el més indicat seria una flor de lis, en memòria de l'antiga denominació del poble: el Vilar de Santa Maria.
3. El senyal dels Quatre Pals no hi pot ésser blasonat perquè no reuneix el requisit que estableix l'Art. 8.1 del Reglament de Símbols, ja que el poble mai no ha estat ciutat o vila de vot en Corts pel Braç Reial, ni centre o capital de cap vegueria, sotsvegueria o batllia reial, ni ha rebut mai el privilegi d'adjuntar les armes reials a les municipals.
4. Com que l'etimologia del primitiu nom de "favaret" no és segura penso que seria arriscat de blasonar l'escut amb un brollador.

Per tot això, crec que l'escut d'armes del poble de Mas de Barberans hauria d'ésser organitzat i blasonat de la maneta següent:

A R M E S

Escut caironat de gules, un mas d'argent tancat de sable sobremuntat d'una flor de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Barcelona 18 d'octubre de 1.992

Signa: Armand de Fluvià i Escorsa - Conseller Heràldic Assessor de Genealogia i Heràldica de Catalunya.