Durant el regnat de la Reina ISABEL II - d'infaust record per al poble de Mas de Barberans - el poble tingué que vendre varies propietats, per així puguer contribuir a les despeses de l'Estat. Una de les moltes lleis de desamortització que es van portar a terme durant el mandat d'aquesta reina, i mes concretament la que va sancionar el ministre d'hisenda d'aquells temps, Madoz, el 1er. de Maig de 1855, que posteriorment fou suspesa durant els anys 1856 a 1858, amb l'entrada al govern dels moderats, a partir del agost de 1858 va permetre la definitiva privatització del camp espanyol. I fou precisament l'any 1862, baix el mandat del gabinet d'O'Donnell (Unió Liberal), quan l'ajuntament es va despendre d'algunes propietats municipals, mes concretament de les següents:

El Molí de l'Oli: (En l'actualitat les cases situades al carrer Molí, ja podeu comprendre d'on li ve el nom) núm. 62 al 68). Per això si mireu amb atenció la construcció podreu veure que el carrer a l'arribar al número esmentat es fa estret, el motiu és que era precís per poder voltar el "ginc".

El forn del poble: Es l'edifici del carrer Major 58, on avui es troba la Caixa Tarragona.

Una finca rústica a la partida de l'Hospitalà: La que avui anomenem l'Hospitalà del Negre.

Aquestes tres propietats municipals que van servir per finançar les despeses del Govern Central de l'època, es van vendre per 9.000 Ptes., que l'Estat encara no ha pagat avui dia al poble. Estem en deute perpetu de l'Estat.

Al calificar el regnat d'Isabel II d'infaust record per al poble de Mas de Barberans, ho fem perquè vaig el seu mandat es va tenir que vendre part del patrimoni del poble i fou així que l'any 1850, amb Reial Decret, va donar la segregació al poble de Roquetes. A partir d'aquí podem fer les següents consideracions.

Si mirem la delimitació del terme de Roquetes amb el Mas de Barberans, podrem comprovar que no son delimitacions naturals. Què s'enten per límits naturals?, sempre s'ha dit que els límits naturals son aquells que la mare naturalesa ens ha deixat, per això sempre es considera delimitació natural el cim d'una montanya, el llit d'un barranc, etc. Per això en les Cartes de Població diu sempre "... aguas vierten a ... ". Els límits del terme de Roquetes van pel mig d'una montanya trencant així totes les normes de delimitació. Existeixen escriptures de finques dels Ports, molt antigues, que diuen explícitament que finques situades a la partida del Canal d'Abril i Coll de l'Asucar, pertanyen al terme del Mas de Barberans.

Agraïr a l'Albert Ferré, de Barcelona, que va fer arribar aquestes notes.

Anotacions d'interès, 1810
Transcripció d'en Juan Josep Adell i Cid: "Recull d'una mica de tot".
»» Anotacions d'interès, 1810, PDF (112KB)

- En cas de no disposar del visualitzador de documents amb format PDF, el podeu descarregar fent un clic en aquest icono: